Francesco Tonucci

Francesco Tonucci 

Va néixer a Itàlia a l'any 1954, és un pedagog italià especialitzat en educació infantil. Proposa adoptar el punt de vista de l'infant i deixar-lo més lliure, tant a l'escola com a casa. Ha promogut diverses iniciatives per fomentar la participació dels nens i nenes, com el camí escolar, el parlament dels nens o els consell urbans.

Les primeres tires de Frato van aparèixer el 1968 i des de llavors el seu èxit ha crescut imparablement. Col·labora com a il·lustrador de diverses revistes de pedagogia i de llibres de recerca sobre els nens. La seva obra ha estat exposada en diversos monogràfics a Itàlia, Espanya i Argentina.Per a la formació de mestres, ha dibuixat diverses tires còmiques amb el pseudònim de Frato. De fet, les seves vinyetes serveixen per denunciar la situació de l'escola tradicional, ancorada en mètodes obsolets.

Tonucci com a científic

En aquest moment va redactar el llibre "La ciutat dels nens" que era un experiment que va realitzar a les ciutatas de Rosario (Argentina). En aquest llibtre critica com les ciutats estàn estructurades, de manera que els nens queden "protegits" per la resta de la població,
Tonucci es basa en que l'escola té que tenir en compte les experiencies viscudes dels alumnes en la seva vida cuotidiana i utilitzar-les a la clase.

Tonucci com a didacta

Proposa varies modificacions tant en l'escola com en la seua forma de treballar.

* Deixar temps lliure als nens per les tardes per que hi fagin coses diferents i després tinguin temes de conversació per parlar a clase. Aixó comporta no posar tants deures.

* Donar més poder i llibertat als nens, que aquests siguin el centre de formació explicant les seves experiències.

* Dóna supor a la lectura en veu alta a les aules.

* Sosté que els nens no son recipients buits que hem d'omplir de coneixements, aquest infants tenen les seves pròpies vivències i formes de pensar. 

*Si ens centrem en el que es deu fer, més que el no som capaços de portar a cap, tindrem nens més motivats i menys frustrats.

* El mestre d'aquest tipus d¡escola ha de ser capaç de promoure totes aquestes idees, donant suport al treball en grup i incluir a la familia, la cultura... a l'escola.

Tonucci com a pedagog 

Cuan tenia 28 anys va rebre el seu primer reconeixement en aquest àmbit i va començar a criticar la realitat de l'escola. Dirigeix les seves opinions al model d'ensenyament actual.
L'educació es entesa com una inversió sobre el futur, segons Tonucci no té que ser aixó.

Tonucci pensa que hi ha que resaltar el paper del mestre i considerar-lo una peça essencial a ñ'educació dels nens, ja que alguns nens passen més temps amb els mestres que amb els seus propis pares al llarg del dia, tindirem que potenciar més la relació entre la família i l'escola. També considera necessari un cambi de model: de l'actiu actual a un altre que tingui en compte les competències del nen, hi ha que escoltar-lo i aconseguir que comparteixin els seus coneixements amb els demès, hi ha que preparar-lo per la vida en societat. 

El nen no val per el que es, sino per el que serà.